Refranes de Tarragona

---

Autor: El café de la Historia

---

✅ Dichos y refranes de Tarragona y su provincia ✅

• Gent del Camp, gent del llamp.
• Fot-li que és de Reus.
• A Tamarit ballen coques, a Ferran pelen gats, a Altafulla, mosquitalla, i a la Torre escarabats.
• Quan toca la Copona, no toca per cap fill de Tarragona.
• Tortosa, ciutat ventosa.
• A Torredembarra, escarabats.
• De Montsant a Morella és cosa vella
• A Valls, d’una cullerada en fan dos talls.
• A Falset, la casa bruta i el carrer net.
• Una dona sense arracades és com un ruc sense morralles.
• Boira al Montmell, aigua més avall del Vendrell.
• Les dones de la Riera tenen el pit al davant i el cul al darrera; i al revés les de Ferran, que tenen el cul al darrera i el pit al davant.
• A Colldejou, fumats; a Vilanova d’Escolnalbou, puputs; a Botarell, guerxos; a Riudoms, tomaquers; a Reus, ganxets; a Montbrió, foradats; a Mont-roig, xuts, a Tarragona, pelacanyes.
• D’Alcover, res de bo ve i si alguna cosa bona hi va, no la deixen escapar.
• Plou i fa sol, caraguina, caragol; les xiques de Xerta no valen un sou.
• Boira del Camp, no dóna quimera.
• Lo tastador del plà de Cabra, se cala lo vi i diu que és aigua.
• Cel a petxinetes, aigua a les bassetes.
• Quan trona entre dues festes de Déu, un mes més d’hivern.
• A Aleixar, naps i fesols.
• Rojor al vespre, el sol a la finestra; rojor al matí, la pluja pel camí.
• Vent del Camp, vent de la fam.
• Quan surt lo bou al de matí, brama la vaca a la tarda.
• Alió, poca gent i poca devoció.
• La calor de la Canonja i el fred de Masricart.
• Vent tarragoní, bufa allà i peta aquí.
• Torralls al mas de Marcó, aigua en abundor.
• A Almoster sempre fan coses: fan el roser quan no hi ha roses.
• Quan lo sol es pon en joca, al cap de tres dies xopa.
• Quan estan les torres a la serra de Cardó, aigua a abundor.
• A Tamarit, tit tit; a Ferran, tan tan; a Altafulla, gent de bulla; a la Riera no tant; a Ardenya, les morenetes, i al Catllar, la flor del Camp.

✅ Más refranes de Tarragona ✅

• Morella, quan se pon lo sol, se pon ella.
• Vent tarragoní, no plou ni fa aclarir.
• Reus, París, Londres i el carrer de Monterols i més avall la plaça de les Cols.
• A la Cala són caleros, a l’Hospitalet no tant, a Cambrils la boniquesa i a Salou la flor del camp.
• Tarragona, la bribona; Constantí, el bon fadrí; Vilaseca, l’han cremada, i els de Reus volen fugir.
• La boia al Clapí Vell, ja tenim l’aigua al clatell.
• Si Santa Bàrbara fa capell, tres dies d’aigua damunt d’ell.
• Acabar com la comèdia de Falset.
• A la Torre són raboses, a Marçà són guineus, a Guiamets, lleganyosos i a Capçanes, draps dolents.
• A Amposta són fartsdarròs.
• Si ve de la Morera o bé d’Escaladei la Martorella, no et fiïs d’ella.
• A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res.
• Quan veus la broma a Cardó, un pa al sarró.

• El ciri és curt i la professó és llarga.
• Tortosí, lladre fi.
• A Rasquera fan cabassos, a Ginestar, cabassoles i a les xiques de Miravet, no els agrada dormir soles.
• Quan llampa a la marina, aigua a la vinya.
• Ciurana, terra bona i malsana.
• Cel de panxa de burra, aigua segura.
• Si el Port porta capa i el Montsant capell, no et fios d’ell.
• A Ardenya una sabata i una espardenya.
• Lo fred neu-lo a buscar a Arbeca, i, si no, a la Llacuna, i, si no, a Sarral, que és cosa segura.
• A Belltall, moros.
• Llevant i marinada, fonen la neu de l’aubaga.
• Vent de llebeig, d’aigua no en veig.
• Al dematí, vent serè; a deu hores, tramuntana; a migdia, vent de dalt, i a la tarda, garbinada.
• Boira a la Tossa, cau aigua grossa.
• A Torroja, la gent boja; a Poboleda, no tant; a l’Arbolí són els macos i a Alforja, la flor del camp.

• Gent de Móra, gent traïdora, aviseu als de Falset, que les bruixes se barallen al Castell de Miravet.
• A l’Argentera, guineus; a Duesaigües, cubanos.
• Si la Mola porta mantell, no et fiïs d’ell.
• Xerta besa el cul al matxo.
• Rellampecs a Cardó, vent i agua no.
• A Mont-roig ni home ni dona et faci goig, peró agafa-la si pots.
• Fer-se petar Poblet i Santes Creus.
• A la Galera fan festes, al Godall la correguda i les xiques del Masdenverge tenen la figa peluda.
• L’espitller no té recer.
• El maig va deixar morir sa mare de set.
• A Alcover són bovers, a la Selva apotecaris, a Vilallonga bona gent i al Morell estrafolaris.
• Els d’Horta no veuen porta… els de Bot, ni de lluny ni de prop.
• A Ferran són uns tinyosos; a Tamarit, uns inflats; a Altafulla, mosquitreba, i a la Torre, escarabats.
• Quan Salou porta mantell, guarda’t d’ell.
• Vimbodi, nenes maques i bon vi.
• Gener mullat, bo pel camp i mal pel ramat.
• A Godall pixen pel badall, a la Galera pixen per la gatera.
• La Figuera n’és molt alta, Margalef molt amagat, i vora del riu les Vilelles, Cabacés en un forat.
• Verema en temps eixut i colliràs vi pur.
• A Almussara, triputs.
• Por la feria de Sarral nieve segura, o si no, por la de La Llacuna.
• A Corbera són dimonis i a Vilalba no ho són tant, a la Pobla el purgatori i a Nonasp ja estic al cel.
• Quan Santa Helena porta serrell, pluja al clatell.
• A Ulldemolins, quan la tenen fora, la volen dins.
• Núvols de Morella a Salàs, mal pas.
• A Tivissa canten missa, a Móra canten l’aurora i a la voreta dels Masos hi tinc la festejadora!
• Quan trona a Irta, agarra el burro i trisca.
• Si plou per Sant Pere Regalat, que plou quaranta dies és provat.
• A Batea el parellada: que és un vi que no emborratxa; a Gandesa fan bon vi de moscatell i garnatxa.
• Morros de bou a Colldejou, amb tota seguretat plou.
• Cel a grauetes, aigua per les bassetes.
• A l’Espluga de Francolí, carquinyolis i bon vi.
• De Montroig, ni home ni dona que et faci goig.
• Si els núvols s’encrusen, senyal de tempesta.
• A Reus enganxen, a Tarragona manxen, a Cambrils la boniquesa i a Mont-roig la flor del camp.
• Broma de Rasquera, aigua a l’esquena.
• A Aubarca no aniré més perquè no tenen rellotge i mai saben l’hora que és.
• Núvols de Salàs a Morella, a la meravella.
• Quan la bonança s’agarra al barranc de Valldebous, aigua.
• A Solivella, cul i mamella.
• Cel a bassetes, aigua per les cunetes.
• Quan trona a Penyíscola, agarra la mula i trisca.
• Quan la lluna fa rogle, de cent en plou una, i quan hi ha rogle de sol, de cent, noranta-nou.
• Selvatans, pocs i amargants.
• Lo llevant porta l’aigua al davant.
• El vi de Sarral no fa ni bé ni mal.