Refranes de Lleida

¿Te ha gustado? ¡Compártelo!

Autor: El café de la Historia


INICIO » REFRANES CATALANES » Refranes de Lleida

Dichos y refranes de Lleida y su provincia

  • Ni socarrat d’Urgell, ni bufó de Lleida.
  • La raó del pont de Lleida, paga i passa.
  • A Lleida vas? Pèl o borra hi deixaràs.
  • A Alentorn, la força al coll.
  • Castelleres d’Ordet, no tingueu por que no us morireu de set.
  • Pallaresos xics que van amb la pixa als dits.
  • Les quatres ciutats de Lleida són d’allà-d’allà del riu: Torres de Segre, Albatàrrec, Sudanell i Montoliu.
  • Lo secret de Montoliu, que es va sentir des-de Albatárrech.
  • Quan la boira és a la Segarra, senyal de pluja.
  • Quan passa la processó d’Almatret, segur que farà fred.
  • Si trona cap a Pallars, prepara que regaràs.
  • Boira a Vinaixa, pluja a la faixa.
  • Vent de Vallbona, no ve cosa bona.
  • El llevant la mou i el ponent la plou.
  • Si l’Aguda fos perduda, i Torà fos ensorrat, Massoteres fòra plata i Guissona sobredaurat.
  • Barret al Port del Comte, a la tarda trons.
  • Quan la Segarresa i la Manresana s’estimen, fa fred.
  • Terra per  fer cultiu, la de vora riu.
  • Qui no te cap, ha de tenir cames.
  • A Alfarràs no hi aniràs, i si hi vas, en fugiràs.
  • Abril plovent, maig rient.
  • Si vols bon planter, tu mateix te l’has de fer.
  • Gent d’Alguaire, gent de mal flaire.
  • La morella, guarda’t d’ella.
  • Promet molt i dóna poc.
  • A Almacelles, es casen fins les velles.
  • Bassetes al cel, pluja a la terra.
  • Qui bons arbres vol aconseguir un planter he de enriquir.

Más refranes de Lleida

  • A Corbins, lladres fins.
  • Si se senten les campanes de l’Albi al migdia, pluja.
  • Quan la rana canta i plou, senyal d’agua si Déu vol.
  • A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs.
  • A Almenar, qui no l’ha feta la farà.
  • Era balaguèra non s’ei jamès mòrta de set.
  • Si dijous el sol es pon en brut, abans de tres dies haurà plogut.
  • Si vols tenir un bon femer, remena’l en lluna vella.
  • No hi ha millor pagador que l’agricultor.
  • Cel a bassetes, aigua a fontetes.
  • Et que ha arrendat l’higuer era val d’Aran, jamés hi ha perdut.
  • Montsec porta barret, pluja de cert.
  • Broma a la serra, aigua a la terra.
  • Solei d’hereuè nau cares hè.
  • De bona planta, bona vinya.
  • Quan fa vent, los arbres tenen turment.
  • A Arbeca, molt bestiar i poca teca.
  • De Capella, ni dona ni somera.
  • Sagarresa al matí, trons a la tarda.
  • Al port i al molí, de matí.
  • Abriu negre que treguec ets homes de Bajergue.
  • Al mal segador la palla li fa destorb.
  • Posta blanca, bon temps i llevant.
  • Quan el vent d’Avall es menja la gelada, pluja o nevada.
  • Al poble dels Alamús tenen gran campanería, l’han guanyada fent timons al tossal de Moredilla.
  • A mal de mort, no hi valen metges.
  • Broma a la Serra, poc pa al civader.
  • Quan el dijous es pon en capa, del divendres o dissabte no s’escapa.
  • Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa.
  • A comptes vells, fulles noves.
  • Et que à vist ena Val d’Arann, un iuern o un gavatx de bó ja à vist pró.
  • Qui planta espinacs al juliol en menja quan vol.
  • Si la vols més puta, porta-la a Fraga.
  • A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella.
  • Quan lo sol es pon enterenyinat, gregal dalt lo cap.
  • Abriu nere, que treiguec er òme de Bagergue e lo portèc en Canejan.
  • La neu de l’Advent val per un envelliment.
  • Aigua a l’agost, safrà, mel i millor most.
  • Quan el Port del Comte porta barret, a nosaltres se’ns mullarà l’alfalset.
  • La neu del mes d’advent, glaça les dents.
  • Per Sant Andreu, plega l’ arreu
  • A Balaguer, una a cada carrer.
  • Canyes florides pluges seguides.
  • Neu rodona d’altra en dóna.
  • Ponent, ni aire ni vent.
  • En auens que met dents; en gè que s’i sè; hereuè ven dam era pala en còtx e la ‘n trè.
  • A la taula i al llit, la dreta és pel marit.
  • Quan la neu és a Guara, a Almenar hi ha gelada.
  • A casa de l’amic necessitat, vés-hi sense ser cridat.
  • Vent d’autan, ploja a londeman.
  • Maig ventós i abril plujós fan l’abellar ruïnós.
  • Si la Candelera riu, l’oreneta ja és al niu.
  • Quaresma ventosa, anyada granosa.
  • Vent d’Aragó, aigua al balcó.
  • Cel a bassetes, pluja a mostetes.
  • Calçada en dilluns, l’ensendemà dimarts.
  • Boireta al Cadinell, pluja segura.
  • La neu abans de Sant Andreu, un botorn la treu, de Sant Andreu en enllà, pocs botorns hi ha.
  • Si el Pedraforca porta barret no tinguis por de set.
  • Calçada en dimarts, aigua a grapats.
  • Una taula sense porró, és com un jardí sense flors.

ETIQUETADO EN:

Si te ha gustado ¡Compártelo!



Síguenos en las redes para no perderte ninguna publicación



¿Qué es un refrán?

Un refrán es un frase de origen popular repetida tradicionalmente de forma invariable, en la cual se expresa un pensamiento moral, un consejo o una enseñanza, particularmente la que está estructurada en verso y rima en asonancia o consonancia.


Aviso legalPrivacidad Política de cookies – Copyright © 2024. Todos los derechos reservadosContacto