Refranes de Baleares

---

Autor: El café de la Historia

---

✅ Dichos y refranes de las Islas Baleares ✅

• Si plou, farem com els d’Eivissa: la deixarem caure.
• A Ciutadella es qui no és mascle és femella.
• Neu de Mallorca és rodona i d’altra en dóna.
• Qui està bé i cerca mal, que vagi a Eivissa a cercar sal.
• As Mercadal, mostren sa panxa per un ral.
• Gropada a Mallorca, aigua a la porta.
• Eivissa, terra de pins.
• Guergal mallorquí, tramuntana a Maó.
• A Manacor, mel a la boca i fel en el cor.
• A l´agost, a les set, ja és fosc.
• Anar més fort que una maça de picar espart.
• Festas pasadas; cocas mejadas, roba bruta i bosa buida.
• Navega la mar salada el desgraciat mariner, treballant de nit i dia i guanyant molts pocs diners. Ara tem una tempesta, ara passa un temporal, i veureu que cada dia, li rebaixen el jornal.
• Segarem i baterem, quina feina que tindrem; hem segat i hem batut, quina feina que hem tingut.
• Sa tramuntana, el camp enravana.
• Vent mestral, peix de tall.
• Hi ha moltes maneres de matá pusses.
• Dos galls dins un galliner no canten bé.
• Any de neu, any d’olives.
• Val més morir de un rot que de un badall.
• Els sants de gener porten capa i barret.
• El març marceja i la gent bogeja.
• No passis s´arada davant es bou.
• Ja mos veurem davant Campos.
• A Algaida ses algaidines, quan no tenen res que fer, s’asseuen en es carrer i espluguen com a gallines.
• Per Santa Llúcia, un pas de puç; per Nadal un pas de pardal.
• No hi ha ni es gat d’abordu.
• Nadal humit fa el pagès ric.

✅ Más refranes de las Islas Baleares ✅

• Més moscas se agafan amb una cuarada de mel,qu’emb un barril de vinagre.
• Per Nadal qui res no estrena, res no val.
• Arc de Sant Martí atura es delobí.
• A gat escaldat, aigua teba li basta.
• Hi ha temps de matar un ase a pessics.
• Cada olleta té sa seva tapadoreta.
• Encara no veu es bast y ja sua.
• Val més que en sobri que no que en falti.
• Es com s’ase d’en Mora, que de tot quan veu s’enamora.
• Per Sant Simó mor sa mosca i es moscó.
• A Pina, qui no se’n duu dinar, no dina.
• Sa monja l’encén i es frare l’apaga.
• Per Sant Tomàs, agafa el porc pel nas.
• Santa Bárbara va pel camp i porta tres núvols, un de foc, un de llamp i un de pedra repicant.
• En arribar as Codolar la sirena em pareixia. Tota ella resplendia i la sentia cantar.
• Gràcies a Déu que ha passat es generet, i no m’ha mort sa jaia ni cap anyellet.
• Poc se me dona que mumare fos fornera, si jo’m mor de fam.

• Feina feta té bon aire.
• De mal d’amor els metges no en curen.
• Si plou el dia de santa Bibiana, plou quaranta dies seguits i una setmana.
• Banyes de cabra es capvespre, d’aigo en serem festa.
• Dejorn es colga el mestral cansat de fer mal, però no pot dormir i es lleva dematí.
• Me cag en ses vetes des calçons blancs des foraviler que va fer es clot on se va plantar sa figuera on se va penjar en Judes es Dijous Sant!
• Badall mai ment: son, vessa o talent, o mal d’enamorament.
• Ara que n´hem ben dinat, cantarem una de bona; supliquem al Déu del cel que mos do una tarda bona.
• Cel ras i llampant per Mallorca, lo mestral està a la porta.
• Boirada de canaló, a’s cap de tres dies, saó; de vegades sí, de vegades no.
• Molts de dies bons fan un any dolent.
• A Campos, campanes noves i es campanar, esbucat, o esquerdat.
• Cuand s’añada es bona,es pagés encare jaméga.
• El desembre és un vell que fa arrugar la pell.
• Menjar raïms per Cap d’any, du doblers per tot l’any.
• De Morna venim amb el cor encés i la fe arrelada; aigua generosa Vos ens heu donat, honrem vostra imatge ¡oh Jesús amat!
• Comare i doctor, a gust des consumidor.
• Aigua de bombolla, tot lo món assadolla.
• Sa malícia és com sa llet, que en bullir, vessa.
• Sortir des foc per anar a parar a ses brases.
• En es gener ses ovelles crien es véll, i en es juriol s’anyell.
• A Alaró, o lladre o traïdor; en ésser nat, mateu-ló.
• Un tió no fa foc, dos tampoc, tres així així i quatre ja si.

• Sa ventura no es de qui la cerca, sino de qui la troba.
• D’aigua mansa Déu m’en lliber, que de sa furiosa me’n guardaré jo.
• Quan el Toro du capot, que se’n posi qui pot.
• A Alaior, vinya bona i vi més bo.
• Pes maig ton ses ovelles i treu sa mel a ses abelles.
• Qui cerca i troba no perd es temps.
• Quan més cosins més endins.
• A Artà, el dimoni no s’hi pogué estar.
• A Campos, campanes noves i es campanar esbucat i Son Julià espadat perquè robava garrofes.
• S’arc de Sant Martí, si surt es matí, fé ton camí; si surt es capvespre, no vages a festa.
• A Binissalem, de set se’n varen morir vuit.
• A Alaró, o lladre o jugador.
• De Peps i ases n´hi ha a totes les cases.
• Una figa per ser bona ha de tenir tres senyals, crivellada, sacaiona i bequetjada pes pardals.
• Per Santa Caterina, del blat que has de sembrar, fes-ne farina.
• Uns comptes fa s’ase i uns altres es traginer.
• El llamp que destrossa o mata, a mi me dona salut. En no fer-ne estic perdut, i es bon temps me desbarata.
• Es fred d’es març entra dins ses banyes d’es bous.
• A Alcudia solen donar pa d’ordi an es combregats i an ets extremunciats aigo bullida de mar.

• Qui va amb un coix, as cap de s’any ho són tots dos.
• S’al·lot troba en es pit lo que sa mare té a s’esperit.
• Déu nos guard d’un ja està fet.
• A Andraig hi ha gent bajan i a Cauvià encara més i tots es capdellanés són canteranos borrés forrats.
• Quan pitja es llevant, Portopí el va esquixant.
• A Campos ses campaneres que no han on fer es jornal es tanquen dins es corral i bramen com a someres.
• Salut i feina, i un bon forat per guardar s’eina.
• A Consell el dimoni no hi va trobar remei.
• Ets com els de Sineu, que veuen el gep dels altres i no veuen el seu.
• A Llubí, per tocar l’orgue posen dos porcs dins un sac, un fa nyic i l’altre nyac i s’avenen com un rellotge.
• Mare de Déu de les Neus, que alta que us han pujada; d´aquí dalt es veu Sant Jordi, can Bernat i sa Gravada.
• Si totom dugués se seua creu á se plasa, cada u s’en tornaría amb se seua.
• De tots quatre vents majors vos ne sou la Tramontana; vos tenen per capitana mariners i pescadors.
• Cel a cabassets, aigua a simalets.
• Llevant, Xaloc i Mitjorn, Llebeig, Ponent i Mestral, Tramuntana i Gregal, vet aquí els vuit vents del món.
• Una porrerenca ni se vincla ni se trenca ni se romp ni se romprà.
• A Ariany es viu be tot l’any i a Maria tot lo dia.
• Tot el món és món, manco Montuïri que és un altre món.
• La persona que és curiosa, te un refrany per cada cosa.
• Se n’han succeïdes tantes as pas de s’Espalmador que una guarda de bergants mataren tres pescadors.
• M’estim més morir baldat d’una punyida d’alena que no anar a traginar pedra en es cap de s’Escollat.
• A Sencelles hi van amb elles i tornen sense elles.