Refranes de Cataluña

---

Autor: El café de la Historia

---

✅ Dichos y refranes de Cataluña ✅

REFRANES EN CATALÁN

• A Colldejou, fumats; a Vilanova d’Escolnalbou, puputs; a Botarell, guerxos; a Riudoms, tomaquers; a Reus, ganxets; a Montbrió, foradats; a Mont-roig, xuts, a Tarragona, pelacanyes.
• El mercat de Girona l’un dia ho ven i l’altre dia ho dóna.
• Ni socarrat d’Urgell, ni bufó de Lleida.
• Tant si sona com si no sona, Barcelona és bona.
• Quan toca la Copona, no toca per cap fill de Tarragona.
• Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat.
• A Lleida vas? Pèl o borra hi deixaràs.
• Barcelona fumada, pescadors a la mar.
• Vent tarragoní, bufa allà i peta aquí.
• La terra de l’Empordà és prop Girona, el port de Salou vora Tarragona, el Ter prop de Vic, el Tordera vora Hostalric i l’Ebre a Tortosa.
• Les quatres ciutats de Lleida són d’allà del riu: Torres de Segre, Albatàrrec, Sudanell i Montoliu.
• Qui no ha vist Barcelona, no ha vist cosa bona.
• Vent tarragoní, no plou ni fa aclarir.
• Hereu de Girona, o baix o camatort.
• Pallaresos xics que van amb la pixa als dits.
• Roda el món i torna al Born.
• Tarragona, la bribona; Constantí, el bon fadrí; Vilaseca, l’han cremada, i els de Reus volen fugir.
• Ni pedra rodona ni dona de Girona.
• A Alentorn, la força al coll.
• Al camí de Barcelona, qui no camina, s’estalona.
• Selvatans, pocs i amargants.
• Quan la lluna fa rogle, de cent en plou una, i quan hi ha rogle de sol, de cent, noranta-nou.
• Cel a bassetes, aigua per les cunetes.
• A Solivella, cul i mamella.
• Quan la bonança s’agarra al barranc de Valldebous, aigua.
• A Campdurà, a robar o a captar.
• Les maravelles de Borrassà són Can Batlle i el campanar.
• Puigcerdanesos, mal entesos i malparits els de la Cerdanya.
• Els de Riells van a capgirells.
• A Sallagosa, amb gran tabola, ballen folls, a la farandola.
• Boireta al Cadinell, pluja segura.
• La neu abans de Sant Andreu, un botorn la treu, de Sant Andreu en enllà, pocs botorns hi ha.
• Si el Pedraforca porta barret no tinguis por de set.
• Calçada en dimarts, aigua a grapats.
• Una taula sense porró, és com un jardí sense flors.
• Ai, poble de Collbató, bé em fas morir i penar, no em fa morir i penar el poble, sino una noia que hi ha.
• A Cubelles són les belles, a Vilanova no tant; a Sitges les més boniques i a Ribes la flor del camp.
• Terra de Dosrius, terra regalada, que amb pinyons i pa passen la setmana.
• D’Esparraguera, Judes n’era.
• Ceba de Cap d’Any, fa bon averany.

✅ Más refranes catalanes ✅

• Si els núvols s’encrusen, senyal de tempesta.
• A Reus enganxen, a Tarragona manxen, a Cambrils la boniquesa i a Mont-roig la flor del camp.
• Broma de Rasquera, aigua a l’esquena.
• A Aubarca no aniré més perquè no tenen rellotge i mai saben l’hora que és.
• Núvols de Salàs a Morella, a la meravella.
• Sant Juliá de Ramis, terra de regadiu, quan plou.
• Tramuntana de bufada, tramuntana de durada.
• Boira al Puig d’en Pla, pluja per avui o per demà.
• Arc de Sant Martí al matí, para-li el bací; arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa.
• Si trona per Sant Joan, totes les nous se corquen.
• Si la Candelera riu, l’oreneta ja és al niu.
• Quaresma ventosa, anyada granosa.
• Vent d’Aragó, aigua al balcó.
• Cel a bassetes, pluja a mostetes.
• A Fogars, putes o lladres.
• A Capellades són lladres, a la Pobla carboners, a Vilanoca cucàles i a Igualada figaters.
• Les Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins d’un bosc.
• Lo mercat de Calaf: tothom hi parlava i ningú s’entenía.
• A Cabrera són negritas, a Argentona ja no tant, a Dosrius les morenitas, Canyamàs, la flor del ram.
• Talamanca, Mura i Rocafort, tres poblets de mala mort.
• De Montroig, ni home ni dona que et faci goig.
• A l’Espluga de Francolí, carquinyolis i bon vi.
• Morros de bou a Colldejou, amb tota seguretat plou.
• A Batea el parellada: que és un vi que no emborratxa; a Gandesa fan bon vi de moscatell i garnatxa.
• Quan trona a Irta, agarra el burro i trisca.
• A Casserres, truges i berres.
• De Riells a Fogars, aigua no en veuràs; de Fogars a Riells, aigua a capgirells.
• Si tira en direcció a l’Empordà, posa el blat a assolellar; si tira cap a Cerdanya, posa el blat a la cabanya.
• A Aristot són golluts; a Cassanet, ja no ho són tant; a Sovetx, la poncelleta; a Mussa, la flor del ram.
• A la Bisbal tan els hi fot quedar bé com mal.
• A la taula i al llit, la dreta és pel marit.

• Quan la neu és a Guara, a Almenar hi ha gelada.
• A casa de l’amic necessitat, vés-hi sense ser cridat.
• A Balaguer, una a cada carrer.
• Quan el Port del Comte porta barret, a nosaltres se’ns mullarà l’alfalset.
• Roí amb roí, que així es casen a Masquefa.
• Després de Madrid, Tiana.
• A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera, botiflers.
• Les noies de Barcelona saben molt i saben poc: amb el peu remenen l’olla i amb el cul bufen el foc.
• Si Montjuïc porta capell, amaga’t d’ell.
• A Ulldemolins, quan la tenen fora, la volen dins.
• Núvols de Morella a Salàs, mal pas.
• A Tivissa canten missa, a Móra canten l’aurora i a la voreta dels Masos hi tinc la festejadora!
• A Corbera són dimonis i a Vilalba no ho són tant, a la Pobla el purgatori i a Nonasp ja estic al cel.
• La Figuera n’és molt alta, Margalef molt amagat, i vora del riu les Vilelles, Cabacés en un forat.
• Quan canta la cogullada, treu del llit la flassada.
• A Bellcaire, són gent d’aigua; a Molí, són gent de vi; Sobrestany, la reposada, i a la Torre, el serafí.
• Broma baixa a Canigó, tramuntana al Rosselló.
• De Bellver avall, ni dona ni cavall.
• Pluja de garbí, | para-li el bací.
• A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella.
• Quan lo sol es pon enterenyinat, gregal dalt lo cap.
• Abriu nere, que treiguec er òme de Bagergue e lo portèc en Canejan.
• La neu de l’Advent val per un envelliment.
• Aigua a l’agost, safrà, mel i millor most.
• Trons a Mallorca, aigua a Catalunya.
• Al Vallés tot hi és. a Marina, tot s’inclina.
• Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l’enterra.
• A Ridaura, quan plou la deixan caure.
• Santa Eulàlia de Barcelona, qui no camina s’estalona.
• A Ferran són uns tinyosos; a Tamarit, uns inflats; a Altafulla, mosquitreba, i a la Torre, escarabats.
• Quan Salou porta mantell, guarda’t d’ell.
• Vimbodi, nenes maques i bon vi.
• Gener mullat, bo pel camp i mal pel ramat.
• A Godall pixen pel badall, a la Galera pixen per la gatera.
• Albanyà, pessebre de l’Empordà.
• A Roses són gent del rei que tiren bombes i bales.
• A Maçanet, senglanassos.
• Quan el Catllar porta capell, para la pluja amb lo clatell.
• A Begur són bacanars i bacanardes, bouerencs i bouerenques, llargs i llargues.
• Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa.
• A comptes vells, fulles noves.
• Et que à vist ena Val d’Arann, un iuern o un gavatx de bó ja à vist pró.
• Qui planta espinacs al juliol en menja quan vol.
• Si la vols més puta, porta-la a Fraga.
• Quan Montjuïc porta caputxa, s’acosta la pluja.
• Terrassa mala raça, Sabadell mala gent, Barcelona són gitanos i Mataró bona gent.
• Si vols tenir ventura bona, vés a viure a Barcelona.
• Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música.
• Qui ruc és a Barcelona, ruc és a Roma.
• A la Galera fan festes, al Godall la correguda i les xiques del Masdenverge tenen la figa peluda.
• L’espitller no té recer.
• El maig va deixar morir sa mare de set.

• A Alcover són bovers, a la Selva apotecaris, a Vilallonga bona gent i al Morell estrafolaris.
• Els d’Horta no veuen porta… els de Bot, ni de lluny ni de prop.
• Quan Déu vol, sense núvols plou.
• A Anglès, el dimoni hi és; a la Cellera, el dimoni hi era.
• Quan les abelles beuen, pluja senten.
• A Agullana, hi entren carretades de suro i a la Jonquera carretades de mussiús.
• Si el sol marxa en cluc, no pateixis pagès d’eixut.
• Quan el vent d’Avall es menja la gelada, pluja o nevada.
• Al poble dels Alamús tenen gran campanería, l’han guanyada fent timons al tossal de Moredilla.
• A mal de mort, no hi valen metges.
• Broma a la Serra, poc pa al civader.
• Quan el dijous es pon en capa, del divendres o dissabte no s’escapa.
• A Barcelona aniría a buscar una ploma d’or, per escriure una carta a la prenda del meu cor.
• Barcelona y Montjuic no’s feren en una nit.
• Sant Antoni es va enamorar d’un porc, Sant Joan d’un be i jo de vostè.
• Trons a Barcelona, no passen el riu.
• A l’Argentera, guineus; a Duesaigües, cubanos.
• Si la Mola porta mantell, no et fiïs d’ell.
• Xerta besa el cul al matxo.
• Rellampecs a Cardó, vent i agua no.
• A Mont-roig ni home ni dona et faci goig, peró agafa-la si pots.
• Ai senyor senyor, deia una noia de Banyoles, qui pogués esser pixador per veure forces titoles.
• Gent de Móra, gent traïdora, aviseu als de Falset, que les bruixes se barallen al Castell de Miravet.
• A Torroja, la gent boja; a Poboleda, no tant; a l’Arbolí són els macos i a Alforja, la flor del camp.
• A Terrades tot són lladres, a Sant Llorenç, els carrers en van plens i a Albanyà, algun n’hi ha.
• Quan la grua pujarà, agafa el cabàs i vés a sembrar; quan la grua baixarà, agafa la podadora i vés a podar.
• A Agullana, carden llana, pengen lloques a Darnius, a la Jonquera gavatxos i a Sant Llorenç rabatxins.
• Et que ha arrendat l’higuer era val d’Aran, jamés hi ha perdut.
• Si se senten les campanes de l’Albi al migdia, pluja.
• A Corbins, lladres fins.
• A Almacelles, es casen fins les velles.
• Gent d’Alguaire, gent de mal flaire.
• A Barcelona i a Cubells deu mules són cinc parells.
• De Moià, ni dona ni cà.
• Qui no va a Montserrat, no és ben casat.
• Si en la Setmana Santa el cucut no canta, és pres, és mort o és a França.
• Les noies de Barcelona totes tenen un hortet, al bell mig hi planten fabes i a les veres julivert.
• Al dematí, vent serè; a deu hores, tramuntana; a migdia, vent de dalt, i a la tarda, garbinada.
• Lo fred neu-lo a buscar a Arbeca, i, si no, a la Llacuna, i, si no, a Sarral, que és cosa segura.
• A Rasquera fan cabassos, a Ginestar, cabassoles i a les xiques de Miravet, no els agrada dormir soles.
• Tortosí, lladre fi.
• Tramuntana, vent de gana.
• Sant Hilari, prop d’Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes.
• No hi ha dissabte sense sol ni viuda sense dol.
• Llampec a Begur, pluja segur.
• Sant Baldiri a 20 de maig, el 19 és la vigília; tant si plou com si no plou, la vigília és el 19.
• Si l’Aguda fos perduda, i Torà fos ensorrat, Massoteres fòra plata i Guissona sobredaurat.
• Castelleres d’Ordet, no tingueu por que no us morireu de set.
• Quan Montjuïc porta capell, no et fiïs d’ell.
• Les puces d’Olesa de lluny ho semblen i de prop ho són.
• Matí de boira, tarda de passeig.
• El Montseny, com més blanquèja, més boteja.
• Tota dona ben casada té bon temps quan fa la bugada.
• Vent berguedà, ni plou ni plourà.
• A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res.
• A la Torre són raboses, a Marçà són guineus, a Guiamets, lleganyosos i a Capçanes, draps dolents.
• A la Cala són caleros, a l’Hospitalet no tant, a Cambrils la boniquesa i a Salou la flor del camp.
• Amb el vent de la Plana pujaràs i amb la tramuntana abaixaràs.
• De Maçanet, ni dona ni borrec.
• Per Nadal un pas de pardal, per sant Esteve un pas de llebre, per santa Llúcia, un pas de puça, per any nou un pas de bou, per sant Pau l’hori cau.
• Boira a Paní, bon temp per venir.
• A Llambilles pengen guilles, a Campllong tatxen melons, a Caçà són cassanelles i a Girona budellers.
• Vic és la ciutat de las tres ces: canaris, coloms i capellans.
• Barcelona, arxiu de la cortesia, alberg dels estrangers, hospital dels pobres, pàtria dels valents, venjança dels ofesos i correspondència grata de fermes amistats, i en lloc i en bellesa, única.
• Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs, i per noies maques Sants.
• Les noies de Barcelona totes són molt batxilleres: saben quants pinyols hi ha en una lliura de cireres.
• Per Sant Pere, festa a Abrera, a Olesa per Sant Joan; els cornuts d’Esparraguera.
• Reus, París, Londres i el carrer de Monterols i més avall la plaça de les Cols.
• A Tamarit, tit tit; a Ferran, tan tan; a Altafulla, gent de bulla; a la Riera no tant; a Ardenya, les morenetes, i al Catllar, la flor del Camp.
• Rojor al vespre, el sol a la finestra; rojor al matí, la pluja pel camí.
• Lo tastador del plà de Cabra, se cala lo vi i diu que és aigua.
• D’Alcover, res de bo ve i si alguna cosa bona hi va, no la deixen escapar.
• Les dones de la Riera tenen el pit al davant i el cul al darrera; i al revés les de Ferran, que tenen el cul al darrera i el pit al davant.
• Sant Climent, bona terra i mala gent.
• Quan llampega a Rocacorba, abans de tres dies ha de ploure.
• A Torrelles són les belles, a Pontons els cabrons, i a la plaça de Santa Coloma hi ha el forat dels borratxons.
• Els de Riudaura la deixen caure, els de Sant Joan la van parant; però que burros són els d’Olot que la paren amb un got.
• A Ballcebre plou i neva, a Fumanya hi fa un bon sol, baix a la vila de Berga, hi tinc l’amor si Deu ho vol.
• A Avinyonet d’una merda en fan una paret, i els de Vilanant tot darrere la van llepant.
• Si volen ballar corrandes, aneu a Castellfullit, que allà guarneixen les flautes amb les banyes dels cabrits.
• A Arbúcies són gent d’astúcies, a Breda tenen mala art, a Sant Celoni la pell del dimoni i a Hostalric són cremats.
• A Cardona me’n anava, a Cardona a cercar sal, i al passar pel Cor de Roure, li deia adéu siau.
• Pluja menuda enganya pastors; quan ve el vespre, els ha mullats tots.
• A Argentona vènen oli, a Cabrera vènen sal, a Dosrius vènen vinagre i a Orrius fan l’enciam.
• Vent i més vent, fred i més fred: el calendari de Maçanet.
• A la Creu Coberta, si us descuideu, aneu a cavall i en torneu a peu.
• A Llagostera qui no treballa no prospera.